Eugene Paul Wigner

Eugene Paul Wigner
	; (1963)
Nom original	(hu) Wigner Jenő Pál
Biografia
Naixement	17 novembre 1902 ; Budapest (Imperi austrohongarès)
Mort	1r gener 1995 (92 anys); Princeton (Nova Jersey)
Causa de mort	Causes naturals (Pneumònia )
Sepultura	Cementiri de Princeton, Sec. 4 Bloc. 031 Lot 31 40° 21′ 21″ N, 74° 39′ 32″ O / 40.355751°N,74.658985°O
Dades personals
Grup ètnic	Jueus
Formació	Universitat Tècnica de Berlín (1920–1925); Fasori Gimnázium (–1919)
Tesi acadèmica	Bildung und Zerfall von Molekülen (1925 )
Director de tesi	Michael Polanyi
Activitat
Camp de treball	Física
Ocupació	matemàtic, físic teòric, professor d'universitat, físic, físic nuclear
Ocupador	Universitat de Leiden, Professor extraordinari. Facultat de Matemàtica i Ciències Naturals (1956–1957); Universitat de Princeton (1946–1971); Laboratori Nacional d'Oak Ridge (1945–1946); Projecte Manhattan (1942–1945); Universitat de Princeton (1938–1942); Universitat de Wisconsin-Madison (1936–1938); Universitat de Princeton (1930–1936); Universitat Tècnica de Berlín (1928–1933); Universitat de Göttingen (1927–1928)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (1945–); Associació americana per l'avanç de la ciència ; American Physical Society ; Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos ; Societat Filosòfica Americana ; Acadèmia de Ciències d'Hongria ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Royal Society
Professors	Lászlo Rátz
Participà en
1939	Projecte Manhattan
Obra
	Obres destacables Wigner's theorem (en) ; (1960) La desraonada eficàcia de la Matemàtica en les Ciències Naturals ;
Estudiant doctoral	John Bardeen, Victor Weisskopf, Marcos Moshinsky, Abner Shimony, Fred Tappert, William Sharp, Ralph Roskies, Theodore Newton, Francis Narcowich, Rajmund Somorjai, Leonard Eisenbud, George Snow, Conyers Herring, Joseph O. Hirschfelder, Edwin Jaynes i Frederick Seitz
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 616] ;
Família
Cònjuge	Amelia Frank (en) ; Mary Annette Wheeler (en) ; Eileen Clare-Patton Hamilton (en)
Fills	David Wigner; ( Mary Annette Wheeler (en) )
Germans	Margit Wigner Dirac
Parents	Paul Dirac (espòs de la germana); Gabriel Andrew Dirac (fill de la germana)
	Premis (1978) Medalla Wigner; (1972) Premi Albert Einstein; (1970) Membre estranger de la Royal Society; (1969) Medalla Nacional de Ciència; (1968) Conferenciant Josiah Willard Gibbs; (1966) Conferenciant John von Newmann; (1963) Premi Nobel de Física; (1961) Medalla Max Planck; (1960) Premi Àtoms per la Pau; (1958) Premi Enrico Fermi; (1955) Premi Memorial Richtmyer; (1950) Medalla Franklin; (1946) Medalla presidencial al mèrit; membre de l'American Physical Society ;
	Signatura

Eugene Paul Wigner (hongarès: Wigner Jenő Pál) (Budapest, 17 de novembre de 1902 - Princeton, 1 de gener de 1995) fou un físic i matemàtic estatunidenc, d'origen hongarès, guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1963 pels seus estudis sobre el nucli atòmic i les partícules elementals.^[1]

Durant el Projecte Manhattan, Wigner va dirigir un equip que incloïa J. Ernest Wilkins Jr., Alvin M. Weinberg, Katharine Way, Gale Young i Edward Creutz. La tasca del grup era dissenyar els reactors nuclears de producció que convertirien l'urani en plutoni de qualitat per a armes. Aleshores, els reactors només existien en paper, i cap reactor encara havia estat crític. El juliol de 1942, Wigner va triar un disseny conservador de 100 MW, amb un moderador de neutrons de grafit i refrigeració per aigua.^[2] Wigner va estar present en una pista de raquetes reconvertida sota les grades del camp abandonat de Stagg de la Universitat de Chicago el 2 de desembre de 1942, quan el primer reactor atòmic del món, el Chicago Pile One (CP-1) va aconseguir una reacció nuclear en cadena controlada.^[3]

Sentint-se inadequat per a un paper directiu en aquest entorn, va abandonar Oak Ridge el 1947 i va tornar a la Universitat de Princeton,^[4] encara que va mantenir un paper de consultor a la instal·lació durant molts anys.^[5] En el període de postguerra, va servir en diversos organismes governamentals, inclòs el Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia de 1947 a 1951, el panel de matemàtiques del National Research Council de 1951 a 1954, el panel de física de la National Science Foundation i l'influent Comitè Assessor General de la Comissió d'Energia Atòmica de 1952 a 1957 i de nou de 1959 a 1964.^[6] També va contribuir a la defensa civil.^[7]

↑ «The Nobel Prize in Physics 1963». Nobel Foundation. [Consulta: 19 maig 2015].
↑ Szanton, 1992, p. 217–218.
↑ «Chicago Pile 1 Pioneers». Los Alamos National Laboratory. Arxivat de l'original el 4 febrer 2012. [Consulta: 10 agost 2013].
↑ Johnson i Schaffer, 1994, p. 49.
↑ Seitz, Frederick. «Eugene Paul Wigner». National Academies Press. [Consulta: 20 agost 2013].
↑ Szanton, 1992, p. 270.
↑ Szanton, 1992, p. 288–290.

[Prize-1] «The Nobel Prize in Physics 1963». Nobel Foundation. [Consulta: 19 maig 2015].

[FOOTNOTESzanton1992217–218-2] Szanton, 1992, p. 217–218.

[anl.gov-3] «Chicago Pile 1 Pioneers». Los Alamos National Laboratory. Arxivat de l'original el 4 febrer 2012. [Consulta: 10 agost 2013].

[FOOTNOTEJohnsonSchaffer199449-4] Johnson i Schaffer, 1994, p. 49.

[NAS-5] Seitz, Frederick. «Eugene Paul Wigner». National Academies Press. [Consulta: 20 agost 2013].

[FOOTNOTESzanton1992270-6] Szanton, 1992, p. 270.

[FOOTNOTESzanton1992288–290-7] Szanton, 1992, p. 288–290.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

Eugene Paul Wigner

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia